La zona de Comfort és l’àrea en què estem segurs, que controlem, res se’ns escapa i saber de principi a fi. És una zona que ens han anat conquistant, on tot s’aprèn i que també ens ha guanyat nosaltres.

Estar sempre en la zona de comfort no es bó, ni aconsellable.

A la zona de confort tenim un racó que no ens agrada però que sempre podem dir “millor dolent conegut bo saber”. També és una zona avorrida, sense sorpreses o coses interessants però que ens estalvia moltes preocupacions.

Per tot el que no ens agrada tenim el Conformisme en la zona de comfort;i a través del mateix podem convèncer-nos que com a casa no esteu enlloc.

Fora la zona de confort podem trobar moltes coses dolentes: perill, fracàs, por, incertesa. També hi ha coses bones: l’inesperat, les oportunitats, les aventures i noves experiències. Entre les coses dolentes i bona, AQUESTA ES L’AREA DE L’APRENENTATGE.

I que ens passa quan entrem en l’area del aprenentage? entrem en una nova zona de comfort? en bona part si. El que fem es averiguar, experimentar, canviar i resoldre els dubtes que tenim en el nostre interior… Seré capaç de de fer-ho? Que passa si surto de la gábia? Puc endreçar les idees pregrabades que tinc al cap?… Aquest camí ens permet fer una evolució sense deixar de costat la nostre essencia, aquella que ens fá diferents a la resta de les persones. Es el nostre Segell. I un cop resolt, tornem a estar en una altre zona de comfort, diferent. Es com canviar el Saló de casa. Tenim un sofá més actualitzat. I qui sap, potser després del sofá vé una casa nova amb terrasseta i jardí.

El aprenentatge porta implícit un aspecte, la renúncia a les velles costums. Es un exercici mental molt sá. Seguint amb l’exemple de la casa, a vegades toca reformar.la. I el senyor arquitecte ens diu que els fonaments son gastats…. peró es tant maca la viga de suport antiga…. ara, no em suporta prou segurament. Passem un temps de reflexió, de despedida, de dol. Decidim al canvi. Busquem tot alló i a canviar i ho llencem a la brossa. Vé una viga jove, vigorosa i un pel inestable. Deixem que s’assenti a la nova superfície… I descobrim que ens rejoveneix, ens dona una força perduda. Sanejem les parets i les tornem nivelar i pintar. I al final, la casa ens demana mobles nous. Anem cap IKEA! Passem per la casa de mobles nova oberta al costat!. La casa ens convida al canvi sense deixar de ser la casa de sempre. S’ha renunciat a algunes coses per a noves. Hem aprés que el canvi es dolorós, que hem passat el dol, i que el nou ens aporta energía, i a sobre em aprés que no tot es dolent.